Seguici festiu

Inici > La FM > Seguici festiu

Seguici festiu


    El Drac 
dracÉs la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Tot fosc i infernal, amb uns grans ulls rodons i sorneguers, una boca grossa i oberta i una cua entortolligada, n'hi ha que diuen que mai no saps si et somriu o si et renya. És pràcticament segur que el Drac és la figura més antiga de totes. 
La primera referència documentada del Drac a Vilafranca és de l'any 1600, al Llibre Verd, quan tracta la cerimònia que fa la vila pel dia de Corpus: “... Lo clavari fa sonar los músichs, y en aquex temps pàssan los gegants, lo drach i diablots, tirant cuets per regosigar la festa... “. Amb molta seguretat podem afirmar que el Drac de Vilafranca formava part de l'entremès que representava sant Miquel lluitant amb la diablessa (entremès que encara avui es representa).
El Drac de Vilafranca fou propietat de la confraria de sant Miquel, que era la de curtidors i sabaters; l'any 1898 va passar a ser dipositari en Josep Baltà R. de Cela que el va restaurar i guardar a casa seva. Actualment hi ha una colla, Els Amics del Drac, que en tenen cura i aquesta peça emblemàtica és propietat del poble de Vilafranca.
Està construït de fusta, cartró, tela, paper esmicolat i pèl de cavall i pesa 104 Kg. A cada ballada el carrega un ballador, que situa el cap mirant a terra i la cua ben enlaire, mentre els coets que duu a la cua i a la boca li fan treure literalment foc pels queixals.






























    Els Diables 
DiablesEs tracta d'un sainet o ball parlat característic de les comarques penedesenques i del Camp de Tarragona. La documentació trobada permet assegurar que el Ball de Diables és un element de les antigues representacions de la lluita entre el bé i el mal.
Les primeres referències efectives d'aquest ball a Vilafranca són del segle XVIII i la seva presència es pot dir que esdevé habitual a les festes majors del segle XIX. En les colles de diables d'arrel més tradicional un dels elements més característics ha estat sempre la representació d'un sainet o ball parlat i de la declamació de versos de caràcter satíric.















    El Ball d'en Serrallonga 
SerrallongaÉs un ball de bandolers que emula la figura de Joan de Serrallonga. Els balladors van proveïts de trabucs —per això també se'ls anomena trabucaires—, que fan disparar enlaire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. Se sap que aquest ball ja va participar a la Festa Major l'any 1820.
Actualment, a Vilafranca, hi intervenen 13 components, però antigament el representaven més de 30 persones. A la nostra vila va sortir diverses vegades al llarg del segle XIX, però també fou prohibit en diverses ocasions al llarg d'aquest mateix segle. Finalment, es va perdre i va ser recuperat l'any 1980, sent el primer Ball d'en Serrallonga recuperat desprès de vint anys d'haver-se perdut.
El primer manuscrit que d'aquest ball es troba a Vilafranca del Penedès és de l'any 1826, encara que es diu que és una còpia d'un altre de l'any 1820. Antigament es representava amb paisatge de bosc i fins i tot hi apareixien Mossos d'Esquadra. Actualment es representa una versió adaptada d'aquell manuscrit, on els bandolers es presenten a en Serrallonga i li relaten les seves malifetes. 



























    Àliga 
Àliga de VilafrancaL'origen de l'Àliga de Vilafranca és desconegut, tot i que se sap que pertanyia a la Confraria de sant Eloi, que aplegava ferrers i argenters de la vila i que l'any 1600 ja va participar en celebracions públiques, com el Drac i altres personatges de la processó de Corpus, on va conservar la seva presència fins incorporar-se a la Festa Major.
Se sap que l'Àliga va participar a les processons de sant Fèlix del 1778, 1860, 1861 i el 1876. Cap al 1882 va deixar de sortir, tot sembla apuntar, perquè la peça estava molt malmesa. Es tractava d'una bella figura de vuit pams d'alçada, en actitud de vigilar i deu pams de llargada en la que el ballador quedava pràcticament amagat en el seu interior. Pel Corpus de 1926 Vilafranca va estrenar una nova Àliga amb les ales desplegades que per la Festa Major d'aquell mateix any ja s'hauria modificat (plegant-li les ales), perquè segons sembla hi havia seriosos problemes tècnics que en dificultaven la portabilitat.
Aquesta és la peça que a dia d'avui surt per la Festa Major i ofereix el ball solemne a les autoritats de la festa a partir del projecte de recuperació, fruït del treball a tres bandes entre el Consell de la Festa Major, el Ball de l'Àliga i l'Ajuntament de Vilafranca.



























    Els Gegants 
GegantsEls Gegants de Vilafranca es diuen Ferragut i Elisenda i la primera referència que en tenim data de la processó de Corpus del 1600. Pertanyien a la Confraria de sant Macari i sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers.
La seva participació en les processons de Corpus és relativament constant des del segle XVII. Ja a finals dels segle XVIII s'incorporen als cercaviles i processons de Sant Fèlix.













    Els Nans 
NansEls ball dels Nans s'incorpora al seguici de la Festa Major l'any 1859. A partir d'aquesta data no se'n sap gaire més fins al principi del segle XX, en què es van fabricar capgrossos originals. Després se'n van adquirir d'altres fets a Barcelona de sèrie, alguns dels quals han perdurat fins avui.
Des de l'any 1989 es va iniciar un procés de renovació i substitució dels Nans vells amb d'altres que són al·legoria i imatge de personatges vilafranquins.












    Els Capgrossos 
CapgrossosConsta de quatre capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert va regalar a Vilafranca una parella de capgrossos molt grans, que per tria popular es van anomenar Humbert i Roseta. Representen una parella de pagesos penedesencs, amb gotims de raïm al cap.
Un any després, es va encarregar una parella més de capgrossos a un taller de falles de València. Aquesta és una parella de gitanos que duen el nom de Canyamàs i Zingarel·la per votació dels infants de Vilafranca. Els Capgrossos tenen música i coreografia pròpies.



















    El Ball de Cotonines 
CotoninesSembla ser que aquest ball es tracta d'una derivació d'un entremès o ball parlat sobre el martiri de sant Sebastià, amb turcs montats en cavalls simulats. L'etimologia de la denominació cotonina tampoc no és gaire clara: uns diuen que podria fer referència al gremi dels tractants de cotó de Barcelona; altres però, destaquen la roba de les faldilletes de l'animal que era feta d'un teixit gruixut de cotó i llistada que els hauria proporcionat el nom.
Les primeres referències del Ball a Vilafranca se situen en el primer quart del segle XVII. Pertanyien a la Confraria de sant Antoni Abat, sant Llorenç i sant Isidre, que en tenia cura, i només les feia sortir en les festes més assenyalades, ja que es considerava un ball de gran dignitat.
Consta de 9 cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes, i el fals genet s'introdueix per un forat al llom de la cavalcadura, de manera que les potes del cavall són les dues cames del genet.





















    El Ball dels Malcasats 
Ball de MalcasatsEs tracta d'un ball parlat que al segle XIX s'havia representat a la Festa Major en diverses ocasions. Semblant al Ball de Dames i Vells i al Ball de les Criades, la representació del Ball dels Malcasats gira al voltant de la sàtira i la crítica social a partir de les desavinences de sis parelles de matrimonis que representen diferents categories socials acompanyades per les tres autoritats, el Batlle, el Mossèn i l'Agutzil.
El Ball de Malcasats va reaparèixer a la Festa Major de l'any 1999 incorporant coreografies de cercavila per tal de poder participar a les processons i fent una representació teatral el dia 31 a la tarda.
Després d'un treball de reflexió per part del Consell de la Festa Major, l'any 2011 es va plantejar la necessitat de potenciar aquest element festiu per treure el màxim potencial de la seva vessant teatral com a teatre popular al carrer. És per això que ens aquests moments s'està treballant en un nou projecte que pretén recuperar el paper que originàriament tenien els Malcasats a la festa i que girarà al voltant de les representacions teatrals que es duran a terme de forma paral·lela a les processons.  
























    El Ball de Panderetes 
PanderetesAquest ball va sorgir a Vilafranca el 1968 com a successor del desaparegut ball de Panderos i a iniciativa d'una colla de noies i la monitora que tenien de les activitats de lleure. 
Aquest fet va significar la incorporació definitiva de la dona als balls de la Festa Major. La indumentària que van adoptar era adaptada a les noies, que duien faldilletes i corpinyo i, evidentment, una pandereta. Actualment conviu amb el Ball de Panderos, i cadascun ha mantingut la seva indumentària.

















    El Ball dels Pastorets 
PastoretsD'origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Se sap que va sortir per primera vegada l'any 1802, però podria ser més antic. 
Té els seus orígens en un ball parlat dels que sols han quedat alguns fragments dels parlaments dels diversos pastors que es presentaven al cap de colla, el qual anomenaven Majoral. Consten referències de la seva presència a la Festa Major amb regularitat durant tot el segle XIX. Havien estat vuit components i distingien el Majoral, el Rabadà i el capità, a més de cinc pastors. El 1920 van desaparèixer del seguici de la festa i el 1980 es va reprendre a Vilafranca.



















    El Ball dels Cercolets 
CercoletsTé els seus orígens en les festes paganes de la recol·lecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora. A Vilafranca se'n té coneixement des de l'any 1716 quan va ser present en una celebració d'honor a la Mare de Déu del Roser.
El Ball ha mantingut la seva presència a la Festa Major fins als nostres dies. Actualment els cèrcols es folren de cotó fluix, ben net i lligat amb un entortolligament de cintes, alternant-ne una de blava i una de vermella.
A la festa Major de l'any 2004 el Ball del Cercolets va iniciar un projecte de recuperació d'alguns dels trets diferencials que havia tingut al llarg de la seva història. Aquest projecte es va concretar en la confecció d'un nou vestuari que reflectís les figures del Capità i el Criadet i en retornar al ball la seva condició de mixt que s'havia perdut en les últimes dècades.



















    El Ball Pla 
PlaDel Ball Pla se'n pot dir que era un ball estès per tota Catalunya i que es tracta d'un dels més típics. A Vilafranca es ballava totes les diades importants, a les sortides dels oficis religiosos de les festes anyals o de les confraries. A la nostra comarca, el ball pla tenia per costum que els balladors obsequiessin llurs companyes amb cistelles guarnides de flors i amb un tortell o coca rodona al mig.
S'incorpora al seguici de la Festa Major l'any 1973 i des de llavors interpreten un seguit de danses d'arreu del Principat així com el ball pla del Penedès i la Bolangera del Penedès, entre d'altres. En l'actualitat consta de sis parelles vestides de la manera tradicional catalana.
















    El Ball de Figuetaires 
FiguetairesPossiblement té els seus orígens en un ball parlat o entremès del que tan sols n'ha quedat l'aspecte mímic. El nom de figuetaire deriva de l'expressió “fer figa” que vol dir fer ganyotes de menyspreu i es refereix a la burla constant que els balladors realitzen entre ells. Aquesta dansa mímica i senzilla té molt a veure amb les d'altres indrets de Catalunya que actuen durant el Carnestoltes.
La data més antiga coneguda que parla de la incorporació dels Figuetaires a la Festa Major correspon al 1863 i es pot afirmar que el darrer quart de segle XIX i el primer del XX van participar a la Festa Major amb tota regularitat. Sembla ser que antigament havien incorporat parlaments i, després d'un lapse de temps en el que no van actuar, el Ball de Figuetaires es va recuperar definitivament a casa nostra el 1942 fins el 1966. L'estructura del ball actual pertany a la nova represa que va tenir lloc el 1973.




















    El Ball dels Bastoners 
BastonersLa primera dada que se'n té és de 1771 quan es troba esmentat en el seguici de les Processons que va veure el Baró de Maldà. Profundament arrelat al Penedès i específicament a Vilafranca, aquest Ball ha mantingut una presència a la Festa Major gairebé sense interrupcions durant els segles XIX i XX, tot i que en algunes etapes era una colla formada per persones de diferents punts de la comarca la que venia a ballar-lo. Tot i que ha tingut variants, generalment el ballen vuit homes, darrerament, però el ball de Bastons de Vilafranca ha incorporat també noies.
És un des balls que compta amb un repertori més extens de peces musicals, tot i que aquestes han variat també de forma substantiva en relació amb les que els folkloristes van recollir a principis de segle. La colla de Vilafranca ha realitzat durant tants anys d'història nombrosíssims balls amb diferents músiques. A les darreres dècades del segle XX al Ball l'acompanyava una sola gralla o un grup de grallers i ocasionalment el violí i l'acordió.























    El Ball de Panderos 
PanderosAntigament se'l coneixia com a Ball de Panderets. Es creu que pot ser d'origen aragonès, però també podria ser procedent d'altres indrets del Sud de Catalunya o del País Valencià. Es té constància de la seva presència a la Festa Major des de l'any 1868.
Abans l'havien ballat dotze persones, distribució que corresponia a sis homes i sis dones, tot i que el paper d'aquestes el realitzaven homes disfressats. Els anys 1923 i 1926 es van introduir algunes variacions en la coreografia i el vestuari en una època que el Ball havia estat alguna temporada sense sortir. L'any 1968 van deixar de ballar, però es va recuperar el 1981. Des d'aleshores el ballen nois i noies. 
















    El Ball de Gitanes 
GitanesD'origen agrari, sembla ser que representa la dansa de les cintes i l'exaltació de l'arbre de maig, simbolitzada amb un pal dret amb un pom de flors al capdamunt. D'aquest pal pengen unes cintes que els balladors entrellacen i després desfan tot dansant al ritme de la música. La data més antiga que s'ha trobat sobre aquest ball és l'any 1805.
Des de finals del segle XIX i durant tot el segle XX aquest ball ha estat ballat per la comunitat gitana vilafranquina. L'any 2000 a causa de la dificultat de trobar balladors no va poder sortir per la Festa Major i un any més tard, el 2001, es va recuperar el ball i des d'aleshores el ballen paios i paies.
El nou grup, nascut fruit d'un treball de recerca i reinterpretació de la dansa, incorpora aspectes que havien deixat de fer-se (evolucions coreogràfiques, puntejos, peces musicals...), un nou vestuari que oblida l'estètica andalusa femenina i reestructura la part textual (incorporant antics personatges), realitzant així una petita representació entre parelles de gitanos que repassen de forma satírica diversos aspectes de la vida quotidiana vilafranquina.

























Falcons 
FalconsL'any 1932 l'il·lustre vilafranquí Mn. Albert Bonet (1894-1974), promotor de la Federació de Joves Cristians de Catalunya l'any 1930, en un viatge per terres europees va quedar bocabadat de les tècniques gimnàstiques dels Sokols i va introduir-ho a Catalunya. A finals del 1933 hi havia fins a vint-i-cinc grups enregistrats dins la secció gimnàstica-esportiva de la F.J.C. de Catalunya. Desprès de la guerra desapareix la F.J.C. de Catalunya i amb ella quasi totes aquelles colles de Falcons.
Els Falcons de Vilafranca neixen el setembre de 1959, després que una quinzena de joves de l'Acció Catòlica es van posar a fer balls de la Festa Major i van voler imitar als Falcons de Llorenç del Penedès. Els Falcons de Vilafranca van fer la seva primera actuació l'1 de gener de 1960 al Casino. 
Des de els seus inicis, que els Falcons ja participen en la Festa Major de Vilafranca, tant sols no hi varen ser presents a les dels anys 19062, 1963, 1964 i 1965.





















    Castellers 
Castellers de Vilafranca
Xicots
Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca
Els castells a Vilafranca sempre han tingut aclamació. La tradició castellera de Vilafranca té més de 200 anys i quan encara no hi havia colles pròpies de la vila sempre se'n contractaven de fora. El públic vilafranquí els acollia i vibrava tant que la Diada de Sant Fèlix es va anar fent un lloc dins dels dies «obligatoris» de la temporada castellera. El 1948 es va fundar la colla castellera dels Castellers de Vilafranca.
Anys més tard, el 1982, fruit d'una escissió d'aquesta i amb la suma de nous castellers, es va fundar una altra colla, els Xicots de Vilafranca. 
Actualment, hi ha una tercera colla: la Jove dels Xiquets de Vilafranca.

















































    La Moixiganga 
MoixigangaÉs un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representen escenes de la passió i la mort de Jesucrist, que s'anomenen quadres o misteris. 
La primera data fiable que confirma la presència d'aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l'any 1798, per bé que podria ser anterior.











    La Banda 
BandaEs coneix amb aquest nom el conjunt de músics d'instruments de vent i percussió que habitualment toca a l'aire lliure i caminant, en commemoracions i esdeveniments festius.
La seva funció dins la Festa Major de Vilafranca és actuar a la cercavila del dia 29 d'agost i a les processons dels dies 29, 30 i 31 d'agost, com també a l'anada a ofici i sortida d'ofici dels dies 30 i 31 d'agost interpretant marxes, peces de processó i pasdobles. A la plaça de la Vila sempre interpreten l'himne nacional, El Cant dels Segadors.
A més, ofereix tres concerts durant la Festa Major les tardes dels dies 29, 30 i 31 d'agost i dos concerts de nit els dies 29 i 30. Dins els seu repertori s'inclouen sovint, a més dels tradicionals pasdobles i marxes, músiques de moda.




















    Sant Fèlix 
Sant FelixTanca el seguici, el sant per a qui dansen tots: sant Fèlix. El porten a les espatlles aquells que han estat administradors de la festa, fins que entra a la basílica de Santa Maria o a la casa d'un Administrador. De mirada subtil i pell fina, amb delicadesa, acompanya els devots i els que no ho són, i la seva imatge es grava a la ment dels que han viscut la festa.



















     
 (C) Amat Mestres, Joan [et al.]. Festa Major, Vilafranca del Penedès.      
      Amades, Joan. Costumari Català.
      Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2003.
      Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, 2006.

© 2013 Ajuntament de Vilafranca del Penedès Administradors FM'13 Tel. - C\ La Font 43 · 08720 Vilafranca del Penedès Última actualització: 22/04/2013


Segueix-nos a :